Comp. per formació disciplinària llengua i literatura cat.

Públic

Es podria dir que l’eina bàsica per a l’aprenentatge competencial i significatiu és l’experiència. Deixem enrere tasques típiques del mètode tradicional on l’avaluació se centrava en la memorització dels conceptes i aprenem amb la pràctica i aplicant els conceptes que els professors, com a mediadors, els van introduint (Zabala i Arnau, 2007).

L’aprenentatge competencial i significatiu potencia la participació de l’alumne com individu autònom capaç de tenir una capacitat crítica per detectar i resoldre problemes en contextos reals. Això implica que els alumnes siguin capaços de definir els seus propis rols, organitzar les feines i tasques a realitzar i establir un responsabilitzar-se d’uns acords.

Per a ratificar aquesta idea és important introduir l’autora M. Luz Rodríguez (2011) a “La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual” que, amb altres paraules, també diu que l’aprenentatge ocorre quan l’alumne/a pensa què ha de fer i executa i, com comentàvem abans, això ho fa tenint en comptes les seves pròpies responsabilitats així com les responsabilitats dels altres.

Per últim, és indispensable afegir característiques que Garagorri (2007) fa servir per descriure l’aprenentatge competencial i significatiu. Segons aquest autor, han d’emfatitzar un tarannà multifuncional que sigui dinàmic i integrador.

Transformació d’una activitat tradicional en altra d’aprenentatge competencial i significatiu:

Pel que fa a una activitat no competencial seria fer llegir als alumnes el llibre Mai i Cel d’Àngel Guimerà, fer-los una sessió explicativa de les característiques del llibre així com de l’època en què va ser escrit i llavors fer-los un examen sobre aquests conceptes.

Una activitat competencial seria que entre tota la classe decidissin recrear breument de manera audiovisual les escenes clau del llibre per grups. D’aquesta manera, haurien de treballar en grup, decidir els rols de cadascun i haurien de tenir el compromís entre ells perquè cada grup es responsabilitzi de les seves parts per no perjudicar els altres grups.

Bibliografia consultada:

Garagorri, X. (2007). “Currículo basado en competencias: aproximación al estado de la cuestión”. Revista Aula de Innovación Educativa.

Rodríguez, M. Luz (2011). “La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual”. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa.

Zabala, A. i Arnau, L. (2007). “La enseñanza de las competencias”. Revista Aula de Innovación Educativa.